Castells

'Els castells són la sublimació dels nostres balls populars'. Aquesta dita que a primer cop d'ull pot semblar indeterminada , lacònica o confegida, potser, amb trets de lapidària sentència, és, al nostre entendre, la que millor s'adapta a l'exigència que ens mena a cercar una definició precisa de què són -o allò que representen- els nostres castells, torres i pilars. Pretendre d'encasellar-los en un tipus d'activitat determinada serà fugir d'aqueixa definició. Hom els ha conceptuat sovint de manera diversa: folklore, art, costum, tradició, lleure, esport...; i en realitat cap d'aquestes explicacions ens satisfà plenament. En tot cas, juntament amb d'altres, podrien arribar a compondre un aiguabarreig de múltiples consideracions, la qual cosa suposaria una exposició exahustiva del que són els castells i del que simbolitzen en l'entorn en què es mouen: allò que hom ha volgut qualificar, ben encertadament per cert, com el fet casteller. Malgrat tot, restaria mancada, naturalment, d'aquella precisió oportuna de la qual tota definició ha de gaudir. Vegem, si més no, el concepte ampli que referit al fet casteller ens ofereix el 'Manifest' presentat per totes les colles castelleres al Congrés de Cultura Catalana:

'...el fet casteller és quelcom més que una manifestació folklòrica amb reminiscències del passat. Es tracta d'una cosa viva i autèntica on uns homes es manifesten solidàriament davant del poble, expressant-se comunitàriament en un fet i un acte constructiu i, per dir-ho amb paraules ja convertides en mite, amb "força, equilibri, valor i seny" com va dir Clavé. El món casteller és una activitat que neix del poble, es desenvolupa entre el poble i aplega gent de totes les edats i condicions per fer l'obra conjunta: el castell. Els castells són un art popular amb expressió humana: són la tasca de tot un conjunt humà, des de l'enxaneta fins el darrer home a posar mans; són un dels puntals més ferms de costumisme català, obra del sentiment i de l'esperit de la terra; han creuat mars i fronteres, han arribat a molts indrets més enllà del nostre país, s'han vist de molts anys a la nostra terra i és un art que no hem de perdre mai.'